REACCIONS REFLEXIVES A LA VIOLÈNCIA DEL 29-M A BARCELONA

-
"Cada violència suposa el punt de combustió d’un conflicte específic, la seva manifestació extrema, que ha de ser tractat amb una estratègia apropiada." Jaume Curbet (e.p.d)

En el present post us faig un recull de reaccions reflexives i documentals sobre els actes de violència urbana que es van produir a Barcelona el passat 29-M.


















Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

UN SISTEMA DE MEDALLES QUE FA AIGÜES

-
Imatge
Cada any, el cos de Mossos d’Esquadra atorga medalles i distincions a persones i institucions que, segons criteris interns, han destacat en la col·laboració i coordinació amb el cos policial. A priori, res a dir.  De fet, seria lògic i fins i tot saludable reconèixer aquells qui han fet aportacions valuoses i duradores al servei públic. Però quan observem de prop el funcionament real d’aquests reconeixements, no triguen a sorgir dubtes —i no pocs. És legítim preguntar-se quin criteri objectiu i verificable guia l’atorgament d’aquestes medalles, especialment quan veiem com caps de policies locals que porten escassos mesos en el càrrec són condecorats abans que alts comandaments amb dècades de trajectòria, o sense cap mèrit destacat que transcendeixi el seu títol. Aquesta pràctica no només genera perplexitat, sinó que posa en qüestió la credibilitat d’un sistema que hauria de ser exemplar. La coordinació i col·laboració entre cossos policials —especialment entre Mossos ...
Més informació

LA COMPLEXITAT DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA A CATALUNYA

-
Imatge
El marc legal actual es basa en diversos textos normatius: la Llei Orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat (FCS) —que regula les competències estatals, autonòmiques i locals en matèria de seguretat i estableix el marc constitucional de cooperació entre administracions —; la Llei 4/2003 , de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que preveu la coordinació entre Mossos, policies locals, Generalitat i ajuntaments ; la Llei 16/1991 , de 10 de juliol, sobre els cossos de policies locals catalanes ; i la Llei 10/1994 que regula el cos dels Mossos d’Esquadra, amb successives modificacions (per exemple, lleis 2/2003, 2/2008…) . Malgrat aquest entramat normatiu per cobrir àmpliament les competències policials i de coordinació interadministrativa en matèria de seguretat ciutadana, convivència i civisme, la realitat demostra la insuficiència en la pràctica quotidiana. Sobretot pel que fa a revertir la tendència de la percepció d'inseguretat ciutadana...
Més informació

LA DIRECCIÓ GENERAL DE COORDINACIÓ DE POLICIES LOCALS DE CATALUNYA: UN SUPORT I EINA DE CONTROL PER AL MÓN LOCAL

-
Imatge
El mes d'agost del passat any 2023, coneixiem al nou director general de coordinació de les policies locals de Catalunya. Una direcció general que va estar assumida en un primer moment per la directora general d'administració de la seguretat. No ha donat gaire temps per molt, però, el que cal plantejar-se en el futur govern de la Generalitat i, sobretot, dins de la conselleria d'interior és el paper i funcions que ha de desenvolupar aquesta direcció general dins del marc estatutari en el que disposa el seu article 164, que, fent una interpretació amplia i generosa, dóna per molt. Per tothom és ben sabut que el món local opera en tot el seu àmbit competencial sobre un principi d'autonomia que li dóna cert marge d'independència alhora d'organitzar-se en totes les seves àrees, però, al meu entendre, el marc competencial estatutari pel que fa a les policies locals dóna per més del que s'ha fet i es fa. Només cal voluntat política, muscular la direcci...
Més informació