Seguretat Humana

El pla general de seguretat de Catalunya 2012-2013 ens marca com un dels objectius del mateix, el reforçament del cos normatiu, que pretén, en el cas del sistema de seguretat de Catalunya introduir actualitzacions i modernitzacions legislatives. Però cal destacar també d'aquest pla, la voluntat d'aplicació del cos normatiu vigent, que en molts casos no era d'aplicació. Juntes Locals de Seguretat que no es celebraven, plans locals de seguretat sense elaborar, entre d'altres. D'aquest pla general de seguretat de Catalunya 2012-2013 cal destacar també la transversalitat del mateix al contemplar la participació de tots els operadors en seguretat del país ja siguin públics o privats, a més dels actors implicats en cada àmbit, fent èmfasi en els eixos de servei a la ciutadania, planificació, coordinació i formació. En definitiva, un pla bianual, que ens ha de permetre situar-nos en un bon punt de partida per dissenyar el futur sistema de seguretat a Catalunya

Actualment Holanda disposa d'un model policial en el que operen al territori estatal dos cossos, un de naturalesa civil, la Policia Nacional Holandesa i un de naturalesa militar anomenat Marechaussée. A aquest model policial es va arribar a l'any 1994, quan el govern holandés va decidir unificar les 148 policies municipals que havien coexistit, des del 1957, amb el que llavors era el cos de policia nacional (Korps Rijkpolitie) que depenía del Ministeri de Justícia holandés.  Des del 1957 fins al 1994 el sistema de policia de naturalesa civil holandés es distribuia territorialment comptant amb 148 cossos de policia municipal que sota les ordres dels alcaldes, prestaven servei en aquells nuclis de població de més de 25.000 habitants. I amb un cos de policia nacional d'àmbit rural que prestava servei en aquells municipis que comptaven amb un cens menor dels 25.000 habitants. Els cossos referenciats operaven seguint un sistema de policia integral, on cada cos era el re

Si parlem primer de Catalunya i el que el govern de la Generalitat preveia a principis de la legislatura amb el seu conseller d'interior al capdavant, podem dir que, per ara, no ha sortit cap esborrany d'una possible llei del sistema de policia de Catalunya. La dificultat de superar la greu crisi econòmica que pateix occident i fer esforços per mantenir les seves estructures de l'estat del benestar està per davant en totes les agendes dels governs. Les retallades, però, que s'estan aplicant, no s'estan mostrant prou sòlides i més que un remei són una mesura perquè el malalt (l'estat del benestar) aguanti per veure si es troba el medicament (altres fórmules de gestió i producció) que l'ha de curar. I en tot això, què pinta el model policial, per què s'obre aquest debat? A ningú se li escapa ja, a aquestes alçades de la legislatura a Catalunya, després d'haver guanyat CiU l'alcaldia de la ciutat de Barcelona fa ja 8 mesos i porta

Les protestes, manifestacions, violències, que estem patint aquests últims dies a Barcelona en els diferents escenaris que el sistema democràtic ens ha permés viure, estan entrant, al meu entendre, en un terreny cada cop més pantanós on al final qui més se'n resent de tot és la democràcia. Protestar, manifestar-se, és un dret democràtic que no tots el tenim garantit, igual que el dret a la vaga. Malgrat tot, cal tenir present, que la democràcia penja d'un fil i que cada dia s'ha de construir de nou amb la contribució de totes i  tots, amb accions democràtiques de totes i tots els ciutadans. Recentment estic observant com hi ha certa part de ciutadans i ciutadanes que no precisament són exemples de comportaments democràtics, més aviat tot el contrari. On és el respecte, malgrat la situació personal de cadascú, que ha de prevaldre perquè la democràcia pugui tirar endavant? On són els valors democràtics fonamentals? Cada dia observo amb més preocup